Arctic Monkeys...
L'àlbum, amb 13 cançons, n’ inclou dues del primer EP que va treure la banda, “Five Minutes with Arctic Monkeys”, així com els dos primers senzills del grup que van ser número 1 en aquell mateix any al Regne Unit, "I Bet You Look Good on the Dancefloor" i "When the Sun Goes Down ".
El nom del disc, “Whatever People Say I Am, That's What I'm Not”, està inspirat en una pel·lícula dels anys 60 titulada: “Saturday Night and Sunday Morning”. Els components d’Artic Monkeys es declaren uns autèntics enamorats del cinema d’aquells anys i, amb aquest àlbum, pretenen explicar la història d’un cap de setmana. És curiós observar l’ordre en que estan situades les cançons, ja que totes elles segueixen un ordre cronològic que descriu les imatges del famós cap de setmana del grup anglès.
La imatge de la portada de l'àlbum és una foto de Chris McClure, un amic de la banda i germà de Jon McClure, presa a primeres hores del matí al bar Korova, a Liverpool. La portada va causar certa polèmica dins del panorama musical britànic, ja que la NHS (National Health Service) va criticar la imatge perquè creien que "reforçava la idea que fumar està bé ". El mànager de la banda va negar l'acusació i es va mostrar totalment contrari a aquesta afrimació.
A l’hora de grabar el disc la banda es va mostrar molt inflexible, ja que tots els membres del grup tenien unes idees motl clares sobre el que volien enregistrar. El productor, Jim Abbiss, va comentar a un mitjà especialitzat, que era la primera vegada que treballava amb un grup amb les idees tan clares.
Ell mateix es va mostrar molt sorprès quan va veure que el disc explicava una història de cap de setmana i que, per tant, l’ordre de les cançons era intocable. Alex Turner, el cantant i fugura mediàtica dels Arctic, tenia la idea d'explicar la història completa a través de l'àlbum i volia que els seus fans gaudissin d’una narració a través de la seva música indie, així que van gravar l'àlbum de manera successiva. El grup va enregistrar una cançó cada dia fins que la història va finalitzar i, Jim Abbiss, es va mostrar molt satisfet amb el resultat obtingut.
La cançó "Mardy Bum", la va enregistrar Andreas Bayre en els famosos Telstar Studios Munic i va estar produïda per Alan Smyth. D’altre banda, el segon senzill de l’àlbum i el més famós, “When the sun goes down”, va anar a càrreg del mateix Bayre i del productor Jim Abbiss. Aquests dos, van fer possible que aquest tema es situés al capdavant de les llistes britàniques de rock i indie més famoses.
En un principi, la data de llançament oficial era el 30 de gener del 2006, però l’alta demanda dels fans d’Arctic, va fer que s’avancés al 23 de gener. El primer dia de llançament, el disc es va convertir en l'àlbum debut que més ràpid s'ha venut en la història del rock britànic, venent al voltant de 120,000 còpies. A finals de setmana, l'àlbum havia venut 363,735 còpies, unes quantes més que la resta del top 20 d’àlbums més venuts al ReUnit.
El llançament de l'àlbum als Estats Units, el 21 de febrer de 2006, es va convertir en el segon àlbum més venut en tota la història de l'indie, col·locant-se al voltant de 34,000 còpies en la seva primera setmana i adquirint la posició número 24 a la llista de popularitat general.
Aquest és l’àlbum predilecte dels Arctic Monkeys, amb ell van arribar a l’èxit i a partir d’aquest disc no han parat de triomfar.
