Julio Maldonado Garcia, popularment conegut com “Maldini”, és un periodista espanyol especialitzat en futbol internacional que treballa pels mitjans del Grupo Prisa. Actualment, es dedica a presentar un programa de televisió que porta el seu nom, “Fiebre Maldini”, realitza les retransmissions dels partits internacionals del Canal + i és redactor del diari As.
Maldini, disposa d'un blog a internet que pertany al diari As i que va patrocinat per Betfair, on publica cada setmana una columna d'opinió. Aquest columnista, sol tractar temes del futbol internacional, ja que és una de les seves millors especialitats. Domina el futbol estranger com ningu i per això les seves columnes, normalment, estan basades en lligues italianes, brasilenyes o d'arreu d'Europa. En el seu blog, s'hi poden trobar totes les columnes que ha escrit ordenades en un calendari segons el dia en que van ser publicades.
En les 10 columnes que venen a continuació, Maldini utilitza una sèrie d'arguments per tal de cridar l'atenció al lector molt importants. El primer criteri i el més preferit per aquest columnista és el d'iniciar la columna amb un títol en forma de pregunta. “¿Qué ha cambiado en Mourinho?”, “¿Ha vuelto el mejor Ronaldinho?”, “¿Benzema o Raul?Mi opinión”...Amb aquest tipus d'argument Maldini pretén aconseguir que el lector es pari a llegir la columna per tal de trobar-hi la resposta.
Julio Maldonado, també utilitza citacions de les persones del qual parla, és a dir, s'acosta a un possible argument d'autoritat quan per exemple comenta el següent: Snejder. Doce aplausos en trece segundos en la cara del árbitro, con ese gesto de "perdonavidas" entre chulesco y provocador, como si el llevar la camiseta del Inter le legitimase para cualquier cosa. “Yo juego en el Inter, soy Snejder, a mí no me echas”, o bé fa referència a articles publicats per altres periodistes: Página 2. Artículo de Luigi Garlando con palos a Kaká e Ibrahimovic incluidos. “En Madrid hablan de un Kaká mucho más pequeño que los 65 millones gastados. 4 goles en 20 partidos. Culpa de la pubalgia que sufre desde hace siete meses, algo de lo que no habló antes de la firma del contrato”. La verdad, yo firmo debajo, creo que Kaká no está justificando para nada el dinero gastado. Recado para Ibra. “13 goles, uno menos que Pedro que juega la mitad, nada respecto al inmenso Messi. La pulga ha decidido la Intercontinental, Ibra solo ha marcado un gol en Champions, inútil, el día del partido perdido ante el Rubin Kazan”.
Un altre tipus d'argument que utilitza Maldini, és el de posar exemples del passat i basar-se en fets que ja han succeït per tal d'explicar els actuals. Podria ser un principi d'argument de generalització, però amb diversos exemples del passat. Per exemple: “Recordad el gol de Alain Giresse a Irlanda del Norte en el mundial 82 (precisamente en el Calderón, vaya) para confirmar que no hace falta medir más de metro noventa para marcar de cabeza”, o bé, “La primera vez que me impresionó fue en Colo Colo, allá por el apertura 2006. Sé que hablamos de la liga chilena y no hay que volverse loco, pero aquel Colo Colo era una delicia con Mati Fernández, Valdivia, Alexis Sánchez y Suazo. Goles de todo tipo, jugadas de antología” i també, “La Copa de Africa me trae grandes recuerdos, uno de ellos la interminable tanda de penaltys de aquella final de 1992 entre Costa de Marfil y Ghana. No acababan nunca de tirar penaltys. Recuerdo al portero Alain Guamene, a Serge Magui que luego jugó (es un decir) en el Atlético y a Chus del Río desesperado mirándome en la cabina de transmisión de Canal Plus. Que yo sepa fue la primera Copa de Africa que se transmitió en España, entonces no había internet y no es difícil imaginar cómo lo pasábamos Chus y un servidor para conseguir las alineaciones”.
Julio Maldonado, utilitza molt tots aquests recursos. Com he dit abans, és un expert del món del futbol i a nivell històric és un dels millors, per tant, el recurs de generalització d'exemples històrics és un dels principals arguments que aquest columnista utilitza. Maldini, tracta temes poc vistos, no gaire quotidiants i dirigits a un públic amant del futbol. Amb això vull dir que, com és evident en aquestes 10 columnes, Julio Maldonado deixa de banda la informació general com pot ser un derbi entre el Barça i el Madrid. Ell creu que aquests temes tan usuals ja els tracten els mitjans convencionals com el diaris, les televisions i les ràdios i que ja disposen d'un ampli nombre de columnistes que parlen sobre ells. Per tant Maldini pretén “desmarcar-se” d'allò que és comú per tal de realitzar columnes més específiques i dirigides a un públic molt més concret. Com és evident parla en primera persona i utilitza formes com: “en mi opinión”, “bajo mi punto de vista”, “pienso que” etc.
Maldini és un periodista molt conegut en el nostre país, sobretot pels amants de l'esport i en concret del futbol. Les seves columnes d'opinió, els seus programes i les seves tertúlies, tenen un caire especial que les fa diferents a les altres. Disposa de l'ajuda de grans experts que complementen els seus espais amb informació privilegiada, és una figura seguida per un públic molt àmpli i quan Maldini dóna la seva opinió, ho fa d'una manera especial que el caracteritza. Utilitza paraules especials, sempre realitza preguntes que després respon i dóna moltes dades estadístiques com per exemple: “13 goles, uno menos que Pedro que juega la mitad, nada respecto al inmenso Messi. La pulga ha decidido la Intercontinental, Ibra solo ha marcado un gol en Champions, inútil, el día del partido perdido ante el Rubin Kazan”.
Quan llegeixes una columna de Julio Maldonado, no et costa comprovar que disfruta escrivint sobre futbol i que, a més, és tot un expert i un professional d'aquest esport tan habitual però que, a l'hora, ell fa que sigui tan especial.
